Edunomia

Edunomia – Un diari sobre aspectes de la Universitat – per Miquel Duran

Xerrada sobre Apps per ensenyar química, a la FCRi BCN

Image

L’ús de dispositius mòbils està canviant una mica la forma d’interaccionar amb les aplicacions que hi ha a Internet. Segons la Wikipedia, una app és

Una aplicació mòbil (app o apli) és una aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius mòbils

Jo dira que hi ha cal un adjectiu: “de forma natural” o “de forma espontània”: moviments amb els dits, icones informatives, diferenciació respecte d’aplicacions “desktop”, … No tinc pas gaire clara la diferència entre app i aplicació html5, per exemple (la presentació PPT a Slideshare d’aquesta pròpia xerrada sembla poder-se fer anar de forma natural”).

Precisament ahir, convidat per la Fundació Catalana per la Recerca i Innovació, vaig fer una xerrada titulada “Apps per ensenyar química” a Barcelona (gràcies David Segarra!). Al llarg d’una hora i mitja, vaig reflexionar sobre les apps, sobre els dispositius mòbils, i sobretot vaig esmentar les apps de quimica més rellevants que hem anat trobant.

En preparar la xerrada, m’han sortit diverses qüestions que he de continuar treballant:

  • – Apps de franc vs apps barates vs apps més cares (rellevant quan tota una classe ha de fer servir una app, moltes llicències)
  • – Apps totalment descarregades vs apps que demanen accés a Internet
  • – Apps amb “in-line purchases”, una versió actualitzada del model “freemium”
  • – La llengua: moltes apps de químíca són en anglès
  • – Concentració d’apps als voltants de la Taula Peròdica, i de tests/quizzes
  • – En el camp de la química, amb una quantitat de substàncies en constant creixement, tenir la documentació a mà és clau (wikipedia, handbooks, fitxes…)
  • – Ús del video erràtic, igual que els sitemes d’ajuda, fins i tot de descoberta de com demanar ajuda
  • – Les tauletes són molt més interessants, per a aprendre i ensenyar, que no pas els mòbils. En un futur proper, tothom en podrà tenir, seran assequibles per preu. Avui mateix, és més car un telèfon mòbil que una tauleta.

Aquestes reflexions les vaig anar posant, d’una forma o altra, a la presentació que va acompanyar la primera part de la xerrada:

20150319 apps-quimica from Miquel Duran

A la segona part, vam anar comentant un document de treball que hem fet amb en @pquimic al Google Drive, i que ha de ser la base per a un futur catàleg dinàmic i meritocràtic d’apps: http://goo.gl/Wjw6CM

En les dues principals referències (presentació PPT i document d’apps) vaig projectar sengles codis QR a la pantalla… alguns dels assistents (més d’una trentena) es van aixecar de la cadira per fer la foto i poder anar-hi directament!

Image

Pel que fa a estudis existents a la xarxa sobre aquest tema, és molt actual aquest article de 2015: “Chemistry Apps on Smartphones and Tablets”, L. Huang, in ?Chemistry Education: Best Practices, Opportunities and Trends?, 2015 Wiley-VCH Verlag. És una ampliació i actualització de: “Chemistry on the Go: Review of Chemistry Apps on Smartphones”, D. Libman and L. Huang, J. Chem. Educ. 2013, 90, 320?325 Imatge de J. Chem. Educ. 2013, 90, 320-325

A la primera foto se’m veu fent un exemple de realitat virtual amb l’app Molecules4D (foto @angelr_garcia). I en l’altra… un #selfie, com passa sovint.

Seguirem treballant, doncs, en aquest tema.

Image

Information

This entry was posted on 20/03/2015 by in Docència, ParaEgo and tagged .

Dies que he escrit…

June 2017
M T W T F S S
« May    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Categories

Arxiu