Ja fa temps que imparteixo una assignatura d’un crèdit ECTS sobre Comunicació Científica (en anglès). Al principi va ser dins de l’oferta conjunta per a màsters de ciències, i ara és per a l’Escola de Doctorat de la UdG (que he començat avui). Els materials que he anat elaborant al llarg del temps es poden trobar al meu repositori de presentacions PPT a Slideshare, i també al meu wiki destinat a la docència.
Fent un cop d’ull als materials que vaig elaborar m’adono que algunes de les coses que deia fa 3-4 anys ja han canviat, algunes una mica, altres força, i d’altres ni tan sols sé què volia dir… Per exemple, esmento noves aplicacions a la xarxa que devien tenir una existència tant efímera que ara ja no se’n parlar. Naturalment hi ha tendències que es mantenen, aplicaciones que es consoliden, formes de comunicar que han esdeveningut estàndard. Ja no cal parlar, per exemple, de mòbils intel.ligents. Tampoc de comunicació 2.0, ja que només hi ha una comunicació.
Afortunadament al llarg de l’any vaig tenint oportunitats de parlar de comunicació científica, sigui en xerrades o en trobades de caire més acadèmic. Les que he fet el 2015 m’han servit per actualitzar i millorar el que explico de comunicació científica. De fet, la mateixa xerrada de divendres a la Unviersitat Pública de Pamplona, per cert gravada en video, m’ha estat útil per al curs de doctorat que avui comença. Per exemple, ara parlo molt més de ciència oberta o de la mateixa Viquipèdia.
Igual que es diu que no s’ha de deixar que els apunts dels professors agafin un color groguenc, no s’ha de deixar que els materials docents en forma electrònica perdin actualitat i deixin de contenir idees innovadores. Perquè els participants han de trobar útil la seva assistència a aquest curs.
Foto: del tweet de la @unavarra sobre el video de la meva xerrada de divendres.