Segona capa de l’espai físic. El dret a què només hi hagi una primera capa… i el dret a situar-nos en qualsevol lloc de la segona (virtual)

pokemongo

En l’article de Clàudia Rius “Pokémon Go: De qui és l’espai virtual que ens envolta?” es parla del Pokémon Go, i de les pokeparades que s’ubiquen en llocs determinats físics. Ja vaig dir quan ho vaig saber que estàvem davant d’un afer interessant: fins a quin punt un joc o una organització a internet pot ubicar a una parcel.la de terreny nostre una cosa, encara que sigui virtual, que faci que jugadors s’hi acostin físicament?

Voldria fer un comentari a l’article de Rius. He comprovat que el joc Pokémon Go no permet la localització virtual en qualsevol punt del món. A Google Maps o Google Earth, un es pot posar en qualsevol lloc, i veure què hi ha. A Pokémon Go, no… el mòbil ha d’estar situat físicament a un lloc… és a dir, les coordenades GPS que proporciona el seu mòbil han de provenir d’una lectura correcta de la posició respecte dels satèl.lits.

No acabo d’entendre el per què, si es permet posar un pokémon a casa meva, no se’m permet ubicar-me on jo vulgui d’aquest món virtual (segona capa física). Però a més, m’estranyaria molt que algú no hagués fet ja, o que aviat ho faci, una app per ubicar-se a qualsevol lloc d’aquesta segona capa i caçar pokémons on es vulgui.

Em sembla interessant el Pokémon Go, perquè permet pensar sobre aquests temes: de qui és la capa o capes virtuals sobre l’espai físic? Tenim dret a fer veure que estem en un lloc qualsevol de la Terra?

Com sempre cal pensar en transformar una dificultat en una oportunitat.