Edunomia

Edunomia – Un diari sobre aspectes de la Universitat – per Miquel Duran

A la jornada Parlem i Compartim, amb docents de matemàtiques #magsci

Avui ha tingut lloc a la Facultat de Ciències de la UdG la Jornada de Docència de la Matemàtica. Parlem i Compartim, organitzada pel col·lectiu perímetre i per l’Ademgi. Com que sóc químic física, i la matemàtica és la nostra llengua, he pensat que seria bo ser-hi i viure una mica per dins el món de l’educació matemàtica. Ja coneixia molta gent dels participants, havia estat en algun congrés, i naturalment he fet molts de tallers i activitats de matemàgia, però és el primer cop que hi sóc de forma “normal”.

A part de ser a les conferències del matí, he muntat una paradeta (n’hi havia d’altres, és clar) del nostre projecte de Màgia i Ciència. Duran tres quarts d’hora he fet diversos jocs de màgia basats en propietats matemàtiques, que he anat explicant als assistents, i a qui he suggerit possibles usos a l’aula:

  • Successió de Fibonacci
  • Spelling
  • Baby Hummer
  • Entropa (Fora de l’Univers)

Entre els assistents hi havia en Sergi Belmonte, gran professora i matemag, que aquest any ens ajudarà amb el Campus d’Estiu #cemc18, i que va fer algun joc de mans. Al cantó de la taula, l’amic Sheldon, i el cub de rubik gegant que vaig comprar fa pocs dies duran el YoMo BCN.

Malauradament no m’hi he pogut quedar a dinar, ni tampoc he pogut assistir als tallers de la tarda. No es pot fer tot.

D’entre les coses que he sentit al matí, m’ha semblat interessant el QUELI (que ja coneixia, en anlgés WODB) – “Quin és l’intrús?”. Es tracta de trobar, en un quadrat de 2×2, quin és l’objecte, imatge, número o concepte que és diferent dels altres tres… Mhe divertit pensant en com afirmar que cadascun és un intrús d’alguna manera… i fins i tot, mirar quina intrusiuïtat té cada cadascú.

També m’ha cridat l’atenció la ponència de “mates a la classe de català”. Tenint en compte que les mates són la llengua de la ciència, em preguno per què no pot haver-hi ciència a la classe de mates, a la de català… o a la de música o educació física.

M’ha fet rumiar també com l’objectiu de l’educació primària/ESO i la Unviersitat són diferents: en el primer cas, és ensenyament obligatori; en el segon, no. Encara que tots tenim l’obligació d’educar el millor possible tot essent cataltzadors de l’aprenentatge dels estudiants.

Moltes gràcies a la Sílvia Margelí per l’oportunitat que ens ha donat de muntar una taula, i felicitats a ADEMGI i a Perímetre per l’organització de la jornada.

I és que sortr de la “zona de comfort” va molt bé. Encara que francament la zona de les matemàtiques aplicades m’és força comfortable… Un químic quàntic com jo s’hi troba bé.

 

Information

This entry was posted on 17/03/2018 by in ParaEgo, Secundària and tagged , .