Aquesta tarda he estat a la cloenda de l’Any Internacional de la Taula Peròdica dels Elements Químics #aitp2019. S’ha fet a l’auditori de la Diputació de Tarragona, amb un monòleg sobre la química de les emocions. També hi ha hagut una taula rodona sobre la química (Quo Vadis, Química?), amb gent de l’acadèmia i la indústria.
M’ha agradat especialment la poada en escena dramatizada del poema d’en David Jou, la Taula Periòdica. La Sílvia Panisello, rapsoda, ha anat col·locant grans peces de la Taula Peròdica, tot acompanyada per la Sinta Salvadó, violoncel·lista.
Naturalment hi ha hagut paraules més formals, a càrrec d’en Carles Bo, president de la Societat Catalana de Química i company químic computacional de la URV/ICIQ.
El públic ha estat en part de persones vinculades a la indústria química, algunes persones del món de la universitat i la recerca, i una bona colla d’assistents “públic en general”.
En relació a l’#aitp2019, potser m’hagués agradat més que aquest Any Internacional connectés millor amb les disciplines properes de la química. Avui s’ha vist clarament que només la gent de química ha aprofitat especialment aquesta ocasió. Potser és per la meva orientació més física i matemàtica.
S’han fet moltes coses, de fet a Girona n’hem fetes tantes que hem quedat cansats. No sé si obtindrem pas gaire rendiment del l’esforç esmerçat, però segur que tindrem la consciència tranquil·la d’haver aprofitat força que la UNESCO declarés 2019 com a Any Internacional de la TP.