Ahir a la tarda, en el marc del segon dia de la I Trobada d’Educació en Química (veure post anterior) vaig participar en un espectacle de Màgia Química, a l’auditori del Cosmocaixa, juntament amb en Pep Anton Vieta, en Pep Duran i la Laia Guillaumes (que aquesta vegada es va encarregar de la música des del control de l’auditori). Realment la utilització de música durant l’espectacle transforma un taller-activitat en un espectacle, val la penar destinar-hi una mica d’esforç (gràcies, Laia!)
Si he de ser franc, he de dir que impressiona fer un show-actuació davant d’un hemicicle com el de l’Auditori del Cosmocaixa, amb més d’una centena de persones mirant… tots professionals de l’educació de la química. Ara bé, aquest tipus de públic ens va permetre concentrar-nos una mica més de l’habitual en experiments espectaculars, i també en fer el joc final de predicció d’un element, que ens va sortir rodó.
Després d’una baixada amb erlenmeyers plens de líquid quimiluminiscent, vam fer els experiments clàssics del Monstre del Wàter, de la Serp del Faraó, completats amb les pomes quirals i el fractal de plata. Aquests dos darrers, maltrat l’excel.lent zoom de les càmeres de video i de la projecció a la pantlla, es veuen més bé en actuacions de prop. A part del joc final, vaig conduir l’explicació dels parells quàntics EPR i del joc còmic de relevació química d’una carta, sempre divertits. Als intermitjos hi vam posar una mica d’humor, sobretot en Pep Anton (veure el seu post sobre l’actuació). La serp del faró, de fet, semblava realment un cap se serp!
Al matí i al migdia, al Cosmocaixa, ja havia pogut comentar diversos aspectes de la química recreativa i de la química en el món actual amb en Josep Corominas, un professor de secundària entusiasta de la màgia química, i amb la Belén Garrido (de les papiromolècules), que també porta sempre un joc de cartes al cim, i amb qui m’ha quedat pendent de compartir jocs i interessos. També vaig poder parlar amb la Loli Pla de l’institut Rocagrossa de Lloret, i amb diversos responsables de les organitzadors que han contribuït a aquesta Jornada educativa química. Ah! i vaig retrobar-me amb en Leo Gros, un professor alemany que havia conegut a Donostia, en una de les trobades anuals de l’ECTN (European Chemistry Thematic Network), fa quatre anys. Entre la gent que vaig conèixer dijous i la d’ahir, n’he sortit amb les piles carregades (nota: cal anar amb compte de no sobrecarregar les bateries…)
He d’agrair a les persones de l’organització, tan del CDL com del Cosmocaixa, tota l’atenció i ajuda que ens van donar. En particular, a l’Agnès Creus, del CDL, que ha afavorit que tot ens sortís bé i que jo personalment hagi pogut participar en una part d’aquesta I trobada d’educació en química .