Archive for June 26th, 2009
Seguim amb les activitats a l’ESOF
Avui a la tarda, després d’una reunió a la UB amb uns rectors europeus, m’he acostat a l’ESOF, a la Fira de Barcelona. Els nostres dos stands d’outreach activities segueixen tenint força visitants.
El més important és la llarga llista de contactes que hem fet, la gent que ens ha vist, la gent que hem conegut. Conèixer altres investigadors que fan comunicació de la ciència és molt agradable, i comunicar la ciència a grans, joves i petits és apassionant.
La Crisina ja ha fet un C20 amb globus, i entre ella i la Laia van fent un nanotub amb paperets. A tothom li agrada.
En Pep i els seus becaris distreuen els passavolants amb experiments sorprenents. Diu que va pasasr-hi el Conseller Ernest Maragall. Espero que li agradés.
A la part de pagament de l’ESOF l’stand de la UdG va rebent visitants. Sembla mentida, però els llàpissos i regles de plàstic tenen una gran acollida, i ens fem un fart de regalar-ne. El dia que donguem arròs com va fer l’European Science Foundation diumenge podem muntar un bon “show”.
Posted: July 21st, 2008 under ParaEgo, p-ciència.
Comments: 2
Primera i segona divisió: ubicació d’un investigador
Ahir a El País hi havia el reportatge titulat Este cerebro no volverá a investigar, i amb el subtítol La historia de un matemático premiado que abandona por un sueldo fijo .
Aquest reportatge presenta el cas d’un investigador matemàtic que vol quedar-se a la Universitat, però que no pot aconseguir una plaça. Es tracta doncs d’un cas més dels molts que hi ha hagut en els darrers vint anyus.
Crec, però, que el reportatge no entra prou al fet que per ser professor-investigador és bo veure món. En el camp de la CIència, com en els altres camps, és molt convenient fer una estada postdoctoral. El matemàtic objecte del reportatge no n’ha fet. Veure con funcionen els altres laboratoris d’altres indrets, i fer una primera focalitzacióÂ de la recerca de cadascú és molt important.
Crec que el fet que un doctor es quedi a la mateixa universitat i no faci una estada postodoctoral no és gaire bo. Potser el cas que esmenta El País n’és una excepció. Entenc que darrere hi ha una història d’una persona, però no es dóna gaire bon missatge als futurs investigadors.
Tal i com diu el reprotatge,
La investigación requiere muchas horas, incluso en vacaciones, porque no basta con cumplir. Para publicar y acumular méritos, hay que revisar artículos, ir a congresos, leer mucho y pensar. Durante horas. Llega un momento en que tienes las incógnitas tan presentes que puedes trabajar mientras caminas. Pero es un esfuerzo gratificante
Cal fer tot el possble per retenir talent. Però els talents s’han de deixar retenir.
Posted: July 21st, 2008 under PermaEstudiants.
Comments: none